Entrevista a Albert Herrero 9è classificat al World Rogaining Championship

Entrevista | 14/09/2015 por Maurici Costansa

El 23 d'agost va cel·lebrar-se a Saariselkä, Finlàndia, el 13è Campionat del Món de Rogaines.  Albert Herrero i Jaume Folguera van participar-hi amb l'equip Fuby Sport, finalitzant amb un temps de 23h i 28', i acumulant un total de 2950 punts, aconseguint la 9ª posició en la classificació general i la 7ª en la categoria sènior.  

Consultar classificacions


- Qui és Albert Herrero? 

Doncs un enginyer de camins de 33 anys que treballa en un centre de recerca sobre medi ambient a Lyon (França). A part d’això un apassionat de l’esport que va tenir la seva etapa a l’atletisme de pista en edat juvenil i junior i que després d’uns anys menys esportius va començar amb les curses populars d’asfalt i de muntanya. Poc a poc va anar augmentant la dedicació i vaig anar derivant cap a la llarga distancia. Agradant-me correr per la muntanya i agradant-me els mapes era qüestió de temps que proves amb les curses d’orientació. La primera va ser amb uns amics de la universitat al Rogaine de l’Espluga Calba.


- Primer de tot…imagino que satisfets amb el resultat, no? quines eren les vostres expectatives i quina valoració en feu?

Doncs la veritat es que sí, molt satisfets, tot i que també és veritat que els dos som bastant incomformistes i tendim a mirar endavant i en el que hem de millorar. Crec que no teniem massa expectativa de posició concreta. Més aviat l’objectiu, en aquesta cursa i en la majoria, era acabar la cursa amb la sensació d’haverfet les coses lo millor possible, a nivell de gestió d’esforç, estrategia i  tenir sensació de seguir millorant.

A posteriori, la veritat és que fer dels 10 primers al campionat del món ens deixa molt satisfets. Per altra banda durant la cursa vamtenir una sèrie de problemes i errors que ens fan pensar que podriem haver estat una mica més endavant (tot i que es difícil que en curses llargues tot vagi perfecte), aixi que en part ens hem quedat amb ganes i motivació d’intentar fer-ho millor la propera vegada.


- Quina valoració general en feu de la prova? Què tal el terreny? Era un terreny penetrable propici per fer camp a través? Grans desnivells?...

Personalment era el meu primer rogaine de 24 hores (el Jaume ja n’havia fet almenys un parell. El lloc em va semblar molt maco, salvatge, pocs signes de civilització si treus un parell de carreteres que vam creuar… El terreny el vam trobar bastant dur. Tota la zona era de vegetació bastant penetrable així que el moviment era basicament per rumb i casi mai seguint camins (que a més en distàncies tant llargues acostuma a penalitzar el temps). Això feia que tota la distacia recorreguda era camp a través per un terreny molt irregular, perillós per turmells i genolls, on córrer era força incòmode. No hi havien grans desnivells, crec que en total vam fer uns 3000m de desnivell positiu, i les pendents eren generalment suaus. L’escala 1:40000 del mapa i curves cada 5m feia que fins i tot les zones que semblaven practicament tallats sobre el mapa eren practicables. Per altra banda hi havien zones pantanoses força delicades. Has de saber bé per on creuar i nosaltres patinavem una mica en aquest sentit. Va haver una vegada que casi ens quedem atrapats al fang.



- Com s’organitza el tema del menjar i descans en un rogaine de 24h? Tenint en compte el desgast físic i mental és tan elevat.

Doncs nosaltres vam partir de la base de passar pel Hash House i vam fer una estratègia per passar-hi més o menys a meitat de cursa, així que vam sortir amb la meitat del menjar també. No em considero cap gurú de la nutrició, segurament es pot fer molt millor, però després d’aquests anys de curses llargues el que he acabat fent és portar coses que em vinguin de gust. Concretament aquí portava Kit Kats, Twix, brioches de formatge amb melmelada o de paté i compota de fruites (que venen en sobres format gel energetic). Cada hora el Jaume dona l'alarma i mengem algo.


- Com gestioneu el tema del mapa? Un orienta i l’altre descansa i us aneu intercanviant? Els dos orienteu alhora? O només un de l’equip orienta?...

En general porta el pes de l’orientacio el que va millor físicament en aquell moment, però intentant estar els dos al cas. De totes formes jo per exemple en aquesta cursa va arribar un moment en que tot i anar be físicament em vaig saturar de buscar fites i d'anar triant el camí i també ens vam turnar.



- Com es gestiona l’orientació nocturna? Està clar que l’orientació es complica i el desgast també...

Doncs per mi va ser un dels nostres punts febles. Personalment era la primera vegada que feia orientació nocturna (excepte una lineal curta que vaig fer a Collserola). Has de canviar la manera d’atacar les fites… Sincerament vaig tenir sensació d’inseguretat i d’anar aprenent sobre la marxa. Crec que va penalitzar bastant el nostre ritme, imagino que penalitza a tothom però crec que no vam estar molt inspirats i ens va penalitzar massa.


- Quin tipus d’entrenament a nivell d’orientació feu per preparar un rogaine?

Doncs fer altres rogaines… La veritat és que no fem massa preparació especifica a nivell d’orientacio. Hauriem de fer-ho però el fet de viure lluny i coincidir sobretot per les curses ho posa més difícil. De cara a l’any que ve intentarem millorar aquest tema.


- Quins creus que són els vostres punts forts? I els febles?

Punt fort probablement sigui que venint de les curses de muntanya i més aviat de llarga distància, fisicament tirem bastant. El fet que la cursa fos de 24h crec que ens afavoria respecte a quan fem curses de 6h.

Punts febles segurament la orientació quan la cosa es posa més tècnica (tot i que anem millorant). Quan és clau veure petits detalls de relleu o identificar diferents graus de vegetacio, de vegades patinem. També crec que ens costa mantenir la concentració tot el temps i això ens porta a errors, de vegades greus. També hem vist que la gent de bon nivell es mou molt ràpid camp a través i això de vegades ens costa. Tornant a la cursa d’aquest campionat del món, l’orientacio nocturna va ser per mi un punt feble important.



- Quins consells donaries als que s’inicien en el món dels rogaines?

Doncs que ho provin perquè és una disciplina molt divertida, que et permet conèixer llocs macos i que combina cap i cames d’una forma molt interessant. I que es faci sempre al nivell de cadascú ,sense seguir a altres equips sino enfrentant-se a les dificultats per un mateix.


- Sabem que en aquest món costa molt trobar patrocinadors. Vosaltres teniu la sort de comptar amb alguna ajuda?

Nosaltres comptem amb l’ajuda de Fuby Sport, que ens ha proporcionat la roba amb la que correm, i que ens ha donat molt bon resultat. Jo personalment vaig participar en un test de sabatilles per una revista francesa del que vaig poder quedar-me algun parell de sabatilles. Pel demés, la resta de sabatilles, material, desplaçaments, inscripcions, no tinc cap altra ajuda.

- Quins són els propers objectius que us heu marcat?

Doncs en tema rogaines, fer l’Internacional de Vilassar, Cap de Creus i potser campionat de Catalunya i el d’Espanya a Gran Canaria. De cara a l’any que ve l’Europeu, que es fa a Vitoria té bona pinta. De totes formes depenem de veure com evoluciona el tema professional de cadascu.


- I ja per acabar. Tens alguna experiència en el món dels Raids d’Aventura? t'animaràs a provar-los algun dia?

No en tinc cap, però llegint la crónica del campionat del món que es va fer a Costa Rica se’m queia la baba aixi que certament és algo que m’encantaria probar. Es qüestió de trobar un equip i millorar algunes disciplines com l’escalada.


Blog d'Albert Herrero


Autor
Maurici Costansa
Social Networks




comments powered by Disqus
Licencia Creative Commons Raid Aventura se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported